diumenge, 11 d’octubre del 2009

L'home que plantava arbres.



"Perquè el caràcter d'un ésser humà reveli qualitats realment excepcionals, cal tenir l'oportunitat de poder observar com actua al llarg de molts anys. Si els seus actes estan desproveïts de qualsevol mena d'egoisme, si el principi que els dirigeix és una generositat sense comparació, si no els inspira l'afany d'obtenir recompenses d'enlloc i si, a més, ha deixat una empremta visible en el món, és que ens trobem, sense cap marge d'error, davant d'un caràcter inoblidable."
Des de principi de curs, cada dia, al començar la classe, us he anat llegint un fragment de "L'home que plantava arbres" de Jean Giono. Ara, si voleu, podeu seguir tot el llibre amb aquesta pel·lícula que va fer Frédéric Back, un director canadenc. Com que és en la versió original en francès, no us oblideu d'activar els subtítols en català.


dimecres, 26 de març del 2008

Per què hi digueu la vostra...

Us explicaré una història que va passar de debò. Com sabeu, si és que ja l'heu acabat de llegir, al llibre es fa referència a un Museu que hi ha a Esterri, que és on roba la Bet el canut dels minairons. També ens explica que hi va sovint a jugar amb les "màquines", als jocs d'ordinador que hi ha instal·lats.
Doncs bé, ara la història: resulta que, efectivament, a Esterri d'Àneu hi ha un Ecomuseu. Està instal·lat a la casa Gassia, una casa del segle XVIII que serveix per explicar-nos com vivien els nostres avantpassats no fa pas tant temps: és, doncs, d'un museu etnològic. Fa uns quants anys, més de deu, vaig fer una travessa per tot el Pirineu català amb la meva família. Els meus fills no eren gaire grans, el petit no tenia més de sis anys. Un dia érem a Esterri i, per engrescar-lo a visitar casa Gassia, li vaig explicar que allà podria jugar amb els ordinadors que hi havien instal·lats, tal i com havia llegit que passava al llibre Què farem, què direm?, que aleshores havia acabat de sortir.
Vàrem anar a fer la visita i ... d'ordinadors amb jocs ni parlar-ne! No cal dir que el nen va sortir plorant del museu, completament decebut.

Per a què em serveix aquesta anècdota? Sobretot per explicar-vos que la literatura no retrata fidelment la realitat, sinó que la transforma, la modifica, a vegades l'embelleix... però l'important és que molts cops aconsegueix que ens creguem allò que se'ns explica en una novel·la o un conte: és a dir, Pep Coll havia aconseguit que la seva novel·la fos versemblant: que semblés veritat i que, efectivament, per al lector -un lector que en aquest cas era jo mateix- ho fos.

http://www.ecomuseu.com/1/catala/gassia.html

En aquest punt ja hi podeu dir la vostra. Què us ha semblat? És creïble el que passa en aquest llibre? Endavant...

Per anar fent mentre llegiu...

En aquesta adreça hi trobareu un enllaç a la pàgina web de l'EDU365. Si hi entreu i feu les activitats que s'hi proposen podreu seguir molt millor la lectura del llibre Què farem, què direm?. Les activitats d'aquesta pàgina les va preparar l'Eulàlia Purtí, que com sabeu és professora del Departament de Llengua Catalana del nostre centre.

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/quefarem/escrit.htm


Què farem, què direm? de Pep Coll

Aquest és el llibre que heu estat llegint al llarg d'aquest mes de març. Com sabeu hi surten la Bet, l'Iu i, és clar, els minairons que quan surten del canut no poden estar sense fer res.

Per a aquells que les vulgueu consultar us deixo algunes adreces d'interès:

sobre l'autor, Pep Coll:

http://www.escriptors.cat/autors/collp/

sobre els minairons i la mitologia del Pirineu:

http://muntanyanet.bloc.cat/post/640/99221

http://ca.wikipedia.org/wiki/Minairons

http://www.lleidatur.com/cat/ruta_mainarons.html

http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=minairons

aquesta última adreça és especialment interessant perquè hi trobareu algunes rondalles del Pirineu que Pep Coll va recollir al llibre Muntanyes maleïdes.

Que us ho passeu molt bé llegint-lo!

dilluns, 7 de gener del 2008

Un calaix per a tu...


Què hi voldries trobar dins els calaixos de l'Oficina d'Objectes Perduts? Obre les portes de la imaginació i explica'ns la teva història!

Epíleg i calaixos

Arribem al final. Però l'autor, abans d'acabar, ens deixa uns quants llibres per llegir. Sabeu en quins llibres apareixen aquests personatges? Sabeu quins escriptors els van escriure? N'heu llegit algun?

" Molt després, vaig acabar sabent que també el pirata John Silver havia volgut matar en Jim Hawkins, que a la Nancy, la bona amiga d'Oliver Twist, la va matar el malvat Bill Sikes, i que, Momo va poder fugir, a Anna Frank la van matar els homes grisos." Llibres per llegir, potser no per ara, però segur que , més endavant, us vindrà de gust descobrir els móns que s'hi expliquen...

Podeu fer la vostra valoració final sobre el llibre. 666 CALAIXOS!

Tercera part. Ombra

L'acció d'aquesta part succeeix en un sol dia. Un sol dia en què l'Eduard perd l'ombra, perd la identitat... i descobreix o intueix coses horribles, que van més enllà de tot allò que puguem imaginar...
" Per què guardava tot allò i d'aquella manera la senyora? Per què m'havia dit en tantes ocasions que a l'oficina només hi havia sis-cents seixanta-cinc calaixos? Per què no m'havia parlat d'aquell calaix que feia el sis-cents seixanta... sis? El número de ..." I de fet encara no ens ho diu tot...

A la carta que la senyora deixa per l'Eduard hi ha aquestes paraules que m'han agradat especialment perquè parlen de lectura i dels llibres: " Si te n'adones, l'oficina d'objectes perduts és com una biblioteca amb tots els llibres oberts i on totes les històries són possibles. Què són, si no, els llibres? Petites capsetes blanques, col·locades ordenadament i plenes de lletres intel·ligents. Totes esperen algú. ..."

Podeu deixar els comentaris d'aquesta tercera part. OMBRA!